El concurs de creditors és un procediment judicial que té lloc quan una empresa no pot fer front al pagament regular de les seves obligacions i, per tant, es troba en una situació d’insolvència. El que es pretén amb aquest procediment és solucionar el problema de falta de liquiditat de l’empresa en qüestió, perseguint, per una banda, que els creditors puguin cobrar els seus deutes i, per l’altra, que la concursada pugui continuar amb el seu negoci evitant la fallida.   

Tot empresari té l’obligació legal de presentar la sol·licitud de concurs de creditors dins dels dos mesos següents a la data en que va conèixer o hauria d’haver conegut la seva situació d’insolvència. En aquest cas, en que és el propi deutor qui presenta la sol·licitud de concurs, es diu que estem davant d’un concurs voluntari.

Però, què passa si el deutor no compleix amb la seva obligació? En aquest cas, existeix la possibilitat que presenti la sol·licitud de concurs algun o alguns creditors de l’empresa insolvent, essent en aquest cas el concurs necessari. Per tal de presentar la sol·licitud de concurs necessari, el creditor o creditors que l’instin hauran de provar la insolvència del deutor, que es considerarà que es troba en aquesta situació en els casos següents, previstos a l’article 2.4 de la Llei Concursal:

• Si existeix una prèvia declaració judicial o administrativa d’insolvència del deutor, sempre que aquesta sigui ferma.
• Si existeix un títol pel qual s’hagi despatxat execució, sense que del resultat de l’embargament s’hagin trobat béns del deutor suficients per pagar el deute.
• Si existeixen embargaments per execucions en curs que afectin d’una manera general al patrimoni del deutor.
• Quan el deutor deixa de fer front, de manera generalitzada, a les seves obligacions de pagament habituals.
• Quan el deutor deixa de fer front, de manera generalitzada, a les seves obligacions tributàries, de la Seguretat Social i d’altres conceptes de recaptació conjunta, exigibles durant els tres mesos anteriors a la sol·licitud de concurs, així com les corresponents al pagament dels salaris i indemnitzacions als treballadors i demés retribucions derivades de relacions laborals corresponents als últims tres mesos.
• Si es produeix l’alçament o liquidació precipitada o ruïnosa per part del deutor dels seus béns.

Per tal d’acreditar que el deutor es troba en alguna de les situacions anteriors, el creditor o creditors sol·licitants del concurs hauran d’aportar proves, com per exemple els comptes anuals del deutor, informes d’insolvència, certificacions del Registre de la Propietat conforme se li han embargat béns immobles, una certificació del RAI en la que es posi de manifest que el deutor no pot pagar als seus creditors, etc.

La presentació de la sol·licitud de concurs necessari pot tenir múltiples avantatges pel sol·licitant. Per exemple, en cas que s’estimi la sol·licitud i es declari en concurs al deutor, el sol·licitant tindrà dret a percebre les costes judicials que ha hagut de sufragar per presentar la sol·licitud de concurs necessari. A més a més, el seu deute serà reconegut com a crèdit amb privilegi especial, que vol dir que tindrà preferència de cobrament respecte d’altres crèdits en el concurs.

No obstant, la presentació d’aquest tipus de sol·licituds també té els seus riscos, ja que moltes vegades pot resultar complicat recopilar proves suficients per acreditar la insolvència del deutor. A més a més, aquest pot oposar-se a la sol·licitud de concurs necessari i aportar proves per acreditar la seva solvència.

Finalment, en cas que la sol·licitud de concurs necessari sigui desestimada, el sol·licitant haurà de pagar les costes processals al deutor, a no ser que el Jutge consideri que el cas presentava seriosos dubtes de fet o de dret, o bé que el crèdit del que en fos titular el sol·licitant hagués vençut sis mesos abans de la presentació de la sol·licitud de concurs, excepte que hi hagi temeritat o mal fe.