L’extinció del condomini (o copropietat)
Cap subjecte està obligat a romandre en copropietat si no ho desitja
És habitual trobar-nos que un bé immoble pertany en propietat a diverses persones. Poden ser familiars, parelles, amics o coneguts. En aquests casos sorgeixen, en algunes ocasions, conflictes quan alguna d’aquestes persones no vol continuar en aquesta situació de comunitat de béns.
Quan apareix aquesta voluntat d’extingir la comunitat de béns per dissoldre el règim de copropietat, apareix el que denominem la divisió de la cosa comuna.
La divisió de la cosa comuna és la causa d’extinció de qualsevol comunitat. La conseqüència d’aquesta serà que algun dels comuners passa a convertir-se en propietari exclusiu del bé en qüestió.
Ramió Advocats, experts en dret civil, sempre recomanem als nostres clients evitar arribar a la via judicial
A la normativa catalana trobem regulada aquesta matèria a l’article 552.10 i següents del llibre cinquè del Codi Civil de Catalunya. Aquests preceptes reconeixen la facultat de qualsevol titular per exercir, en qualsevol moment i sense haver d’expressar els motius, la divisió del bé comú.
Així, qualsevol persona que vulgui accedir a la divisió de la cosa comuna, podrà iniciar com a primer pas la via extrajudicial. Ho haurà de fer mitjançant l’enviament d’un requeriment fefaent en què es comuniqui la intenció de procedir a la divisió del bé comú i la voluntat de vendre’l. O, per d’altra banda, de comprar la part pertanyent a l’altre copropietari; depenent de l’interès de cada subjecte.
I si no és possible arribar a cap acord extrajudicial per dissoldre el condomini? S’haurà d’iniciar la via judicial. D’aquesta manera, s’obrirà un procediment declaratiu que podrà concloure amb la venda de la finca en pública subhasta.
La ressolució serà diferent si els copropietaris tenen la mateixa participació en el bé que si el percentatge és diferent
Com a conclusió…
Així doncs, el tribunal competent, seguint els criteris esglaonats d’adjudicació que fixa la normativa, en primer lloc adjudicarà la finca a la part que hagi manifestat l’interès en adjudicar-se-la. I es diferenciaran aquests dos casos:
- Pel supòsit que ambdues parts estiguessin interessades en adjudicar-se la totalitat del bé, s’adjudicarà al propietari que tingui la participació més gran.
- Si ambdues parts tinguessin interès i el mateix percentatge de participació, decidirà la sort.
En qualsevol cas, sempre serà necessària la valoració pericial del bé. I és que, d’acord amb aquesta taxació, el cotitular que en resulti adjudicatari haurà de pagar als altres cotitulars el valor de la seva part proporcional del bé.
I si no es dóna cap dels supòsits anteriors? El procediment continuarà endavant amb la realització del bé mitjançant la celebració de subhasta pública. La finalitat d’aquesta serà que el bé l’adquireixi un tercer. I el preu obtingut es reparteixi entre els copropietaris en funció de la participació que ostentin.
