La figura de l’apoderat en una societat mercantil
L’existència d’un administrador no impedeix que l’apoderat pugui ser responsable dels deutes de la societat
Dins del món empresarial és habitual utilitzar la figura de l’apoderat mercantil, entenent-se com a apoderat aquella persona que podrà dur a terme actuacions en nom i representació de l’empresa atès que prèviament haurà estat nomenat per a tals efectes.
Els motius que comporten que una empresa es decideixi a conferir poders a altres persones diferents dels administradors és normalment per la voluntat d’agilitzar la gestió diària de la societat.
Per ser apoderat caldrà ser nomenat per part de l’administrador o òrgan d’administració de la societat, havent de realitzar l’atorgament en escriptura pública per a la seva posterior inscripció al Registre Mercantil corresponent.
En quant a la durada del càrrec, aquesta dependrà dels poders que se li hagin atorgat. És a dir, pel supòsit que s’atorguin uns poders generals, el càrrec romandrà vigent fins que el mateix no sigui destituït per l’òrgan d’administració o bé per renúncia del propi apoderat. En canvi, si es realitza un apoderament per una gestió o assumpte concret, en el mateix apoderament caldrà especificar el termini pel qual s’apodera.
Respecte a la destitució, en tractar-se d’un acte unilateral igual que l’atorgament, serà també l’administrador o òrgan d’administració qui procedirà a efectuar la revocació del poder prèviament atorgat, havent-se de formalitzar també en escriptura pública per a la seva posterior inscripció al Registre Mercantil que correspongui.
Respecte a les responsabilitats en les que pot incórrer l’apoderat, continua existint un gran desconeixement sobre els riscos que el desenvolupament del seu càrrec pot comportar. En aquest sentit, el màxim risc existirà en el cas dels apoderats generals; és a dir, aquells que tenen àmplies facultats per contractar i actuar en nom de l’empresa. Aquests apoderats, si exerceixen el seu càrrec de forma poc diligent, són susceptibles de ser declarats responsables a títol personal pels deutes de la societat en les mateixes circumstàncies i condicions que els administradors de la mercantil.
La legislació mercantil preveu que es puguin derivar els deutes de la societat tant als administradors de dret com als administradors de fet, quan es compleixin certs requisits. I, un dels casos més clars d’administrador de fet és aquella persona que a la pràctica dirigeix i gestiona l’empresa a l’empara d’un poder general. És a dir, s’entén com a administrador de fet a l’apoderat que exerceix un poder de direcció similar al d’un veritable administrador.
Per tot, recomanem que consulti’n al nostre despatx per tal de conèixer les responsabilitats i conseqüències que l’acceptació del càrrec d’apoderat d’una societat pot comportar per qui l’accepta.
