La pensió de viduïtat és aquella prestació econòmica concedida per la Seguretat Social que perceben les persones que hagin tingut un vincle matrimonial o hagin estat la parella de fet del difunt. L’objectiu de la prestació és protegir econòmicament al beneficiari després de la mort del seu cònjuge o parella, sobretot si aquest darrer era qui generava la majoria dels ingressos familiars.

Així doncs, tal i com hem avançat, les persones que poden percebre aquesta prestació son el cònjuge del difunt o la seva parella de fet. No obstant, també podran ser beneficiaris de la prestació els que s’hagin separat o divorciat del difunt, si el matrimoni s’ha declarat nul o si s’hagués extingit la parella de fet, però només en determinats supòsits i sempre que el supervivent no s’hagués tornat a casar o hagués constituït una parella de fet.

El cònjuge supervivent en cas de vincle matrimonial pot accedir a la pensió de viduïtat des del primer dia del matrimoni, excepte si la mort ha vingut motivada per una malaltia comú. En aquest darrer cas, si l’esmentada malaltia comú va ser anterior al matrimoni, el cònjuge supervivent haurà d’acreditar que es donen un dels següents requisits:

• Que al matrimoni es va celebrar un any abans de la mort.
• Que els cònjuges han tingut fills en comú.
• Que quan es va produir el matrimoni els cònjuges havien conviscut com a parella de fet per un període que, sumat a la duració del matrimoni, hagués superat els dos anys

Per la seva banda, el supervivent de la parella de fet, per tal de tenir accés a la prestació, haurà d’acreditar, en qualsevol cas, el següent:

• La inscripció de la parella de fet en el registre que correspongui o la formalització d’un document públic en el que consti la constitució de la parella de fet, en ambdós casos amb una antelació mínima de dos anys respecte de la data de defunció del causant.
• Que dins dels dos anys anteriors a la defunció cap dels membres de la parella estava impedit per contraure matrimoni, ni tenia un vincle matrimonial ni havia constituït una parella de fet amb una altra persona.
• L’existència d’una convivència estable i notòria amb caràcter immediat a la defunció del causant, amb una duració ininterrompuda no inferior a 5 anys, a no ser que es tinguin fills en comú.

Per tant, avui en dia, pel que fa a la pensió de viduïtat, encara resulta més pràctic casar-se que constituir-se com a parella de fet, ja que, com hem vist, el cònjuge supervivent en cas de vincle matrimonial por accedir a la pensió de viudetat sense haver d’acreditar la convivència amb el causant, ja que aquesta es presumeix.