A Catalunya son hereus forçosos els fills del causant i, en defecte d’aquests, els seus nets. Si el causant no té descendents que l’hagin sobreviscut, seran hereus forçosos els seus progenitors. Ser hereu forçós implica que et serà reservada una part de l’herència del causant o testador, anomenada legítima, que correspon a una quarta part del total de l’herència.

No obstant, en determinats casos, es pot desheretar als hereus forçosos o legitimaris.

Aquests supòsits venen enumerats a l’article 451-17.1 del Codi Civil de Catalunya, que estableix com a causes de desheretament:

• Les causes d’indignitat successòria previstes a l’article 412-3 del Codi Civil de Catalunya, que inclouen, per exemple, haver estat condemnat per haver matat o intentat matar al causant, haver-li provocat lesions greus o haver comès delictes contra la seva integritat moral o llibertat sexual.

• La denegació d’aliments al causant o al seu cònjuge o convivent en parella estable, o als ascendents o descendents del testador, en els casos en que existeixi la obligació legal de prestar-los.

• El maltractament greu al causant, al seu cònjuge o convivent en parella estable, o als seus ascendents o descendents.

• La suspensió o privació de la potestat que corresponia al progenitor hereu sobre el fill causant o de la que correspondria al fill hereu sobre el net del causant.

• L’absència manifesta i continuada de relació familiar entre el causant i l’hereu, si és per una causa exclusivament imputable a aquest últim.

Però el simple fet que concorri una d’aquestes causes no és suficient perquè el desheretament sigui vàlid, sinó que aquest s’ha de recollir expressament en el testament del causant, on s’hi ha de fer constar la causa que el motiva així com el nom de l’hereu desheretat. 

Cal tenir en compte també, que aquest desheretament pot ser impugnat per l’hereu que ha estat privat de la seva part de l’herència, en un termini de quatre anys des de la mort del causant. L’hereu desheretat només podrà al·legar o bé que no existeix causa vàlida que motivi el desheretament, o bé que hi ha hagut reconciliació o perdó.

Es considera que hi ha hagut una reconciliació entre el causant i l’hereu per l’existència d’actes irrefutables que ho confirmin i només hi haurà perdó del causant si aquest el concedeix mitjançant escriptura pública, és a dir, davant de Notari. La reconciliació i el perdó deixen sense efectes el desheretament i son actes irrevocables.