Un acomiadament pot ser considerat improcedent o bé perquè l’empresari ha incomplert amb els requisits legals a l’hora de fer fora el treballador, o bé perquè les causes de l’acomiadament no estan degudament acreditades ni justificades.

Per exemple, a la carta d’acomiadament que es remeti al treballador s’hi ha de fer constar de forma concreta, clara i precisa, els fets que motiven l’acomiadament, així com la data en que aquest tindrà efectes. En cas contrari, es considerarà que la carta no compleix amb els requisits legals exigibles.

D’altra banda, un acomiadament també serà declarat improcedent si l’empresari remet la corresponent carta d’acomiadament al treballador al·legant un acomiadament disciplinari, però no justifica les causes d’aquest (causes com l’absentisme laboral, un comportament greu i culpable del treballador a la feina, etc.).

En tots aquests casos, el treballador podrà presentar la corresponent papereta de conciliació i demanda davant del Jutjat competent, amb una alta probabilitat que es declari la improcedència de l’acomiadament.

Els efectes d’un acomiadament improcedent són que l’empresari en qüestió haurà de decidir si pagar la corresponent indemnització legal al treballador o readmetre’l al seu lloc de treball, pagant-li en aquest últim cas els salaris de tramitació, que son aquells que ha deixat de percebre el treballador des de l’acomiadament fins a la seva readmissió.

Aquesta elecció, com diem, correspon a l’empresari, que si no diu res dins dels 5 dies posteriors a la sentència corresponent, es presumeix que opta per la readmissió del treballador acomiadat. No obstant, el cert és que, a la pràctica, l’empresa sol optar pel pagament de la indemnització legal.

Però, què succeeix si el treballador que és readmès no vol tornar al seu lloc de treball?

La decisió empresarial de reincorporar o indemnitzar al treballador es converteix en una obligació per aquest últim. Per tant, si l’empresa opta per la readmissió, el treballador està obligat a acatar aquesta decisió i tornar al seu lloc de treball, en les mateixes condicions que tenia abans de l’acomiadament.

I, en cas que el treballador es negui a reincorporar-se a la feina, es considerarà que aquest està causant baixa voluntària a l’empresa i, al tractar-se d’una baixa voluntària, no tindrà dret ni a indemnització per part de l’empresari ni tampoc a la corresponent prestació d’atur.